dimarts, 13 de febrer de 2018

Comentari crític sobre "La isla mínima"

Fitxa tècnica:

Títol: La isla mínima
País: España
Any: 2004
Gènere: Thriller policiaco
Director: Alberto Rodríguez
Guió: Alberto Rodríguez i Rafael Cobos
Duració: 105 minuts
Personatges: Raúl Arévalo, Javier Gutiérrez, Nerea Barros i Antonio de la Torre. 




Comentari crític:

"La isla mínima" és una pel·lícula de l'any 2004 dirigida per Alberto Rodríquez junt amb l'ajuda de Rafael Cobos.
La pel·lícula transcurrix en 1980, en plena transició, en un xicotet poble d'Andalusia prop dels marenys del Guadalquivir, on han desaparegut dos xiques adolescents. Per a resoldre el cas, envien des de Madrid a dos detectius: Juan i Pedro que prompte descobriran que les xiques han sigut assassinades i estan relacionades amb altres desaparicions, totes seguint el mateix model.

Esta pel·lícula em va agradar moltíssim perquè és del gènere que mes m'agrada, els policíacs, i la trama et té atent i fa que no et despistes en cap moment. Esta pel·lícula reivindica que el cine espanyol no esta tan roí com diuen, per a la meua opinió és una de les millors pel·lícules que he vist d'este gènere, comparant-la amb altres països.
Ademés, la qualitat dels actors és impressionant. Saben ficar-se de ple en el paper d'un policia, tant ells com la resta. Una bona interpretació fa una bona pel·lícula.

Passant a parlar del paisatge, és una pel·lícula carregada de diferents escenaris espectaculars com és el parc Natural de Doñana. Tant les vistes aèries com les frontals, ens mostren els llocs tan bonics que tenim en el nostre propi país. Les últimes escenes de la pel·lícula, amb una intensa pluja, dóna eixa sensació de nervis, preocupació, que et manté en tensió tota la pel·lícula.

Finalement, jo recomane perquè és una molt bona pel·lícula, molt be estructurada, amb les seues temes, trames i emocions. 
És molt interessant i et té constantment mirant-la. 
Torne a dir que el cine espanyol val més del que penseu. 



 




Fitxa de la pel·lícula "La noche americana" (1973)


LA NOCHE AMERICANA (1973)



Fitxa tècnica. 

Títol: La noche americana 
Títol orignial: La nuit américaine 
Origen pel·lícula: França
País: França
Guió: François Truffaut, Jean-Louis Richard, Suzanne Schiffman
Fotografía: Pierre- William Glenn
So: Antoine Bonfanti, Harrik Maury, René Levert 
Data: 24 de maig de 1973 
Director: François Truffaut 
Director artístic: Damien Lanfranchi 
Editor: Yann Dedet i Martine Barraqué
Productor: Marcel Berbert
Durada: 115 minuts 
Gènere: Comèdia, drama, romanç 
Escenaris: L'interior d'una casa, el carrer, un paltó,...
Qualificacció: No recomandada per a menors de 13 anys. 
Productora: Les Films du Carrosse, PECF, Produzione Intercontinentale Cinematográfica (PIC).
Muntatge: Martine Barraqué i Yann Dedet
Presupost:
Distribució: Warner- Columbia Films 
Sinopsi: Una pel·lícula que va a rodar-se amb l'arribada dels actors i els membres de l'equip tècnic, pero prompte el rodatge entropessa amb una sèrie de dificultats que afecten tant els membres de l'equip com a la pròpia pel·lícula. 

Personatges:

  • Jacqueline Bisset - Julie
  • Valentina Cortese - Severine
  • Dani - Liliane
  • Alexandra Stewart - Stacey
  • Jean-Pierre Aumont - Alexandre
  • Jean Champion - Betrand
  • Jean-Pierre Léaud - Alphonse
  • François Truffaut - Director Ferrand
  • Nathalie Baye - Joelle
  • David Markham - Doctor Nelson
  • Zénaïde Rossi - Madame Lajoie
  • Xavier Saint-Macary - Christian

  •  



   Premis i nominacions:


  • Óscar a la millos  pel·lícula de parla no anglesa 1974, y tres nominacions: al millor director, a la millor actriu de repartiment (Valentina Cortese), y al millor guió  original.
  • Premi BAFTA 1974: a la millor direcció (François Truffaut), a la millor pel·lícula, y a la millor actriu secundaria (Valentina Cortese)
  • Premi NYFCC Award 1974: al millor director, a la millor pel·lícula y a la millor actriu secundaria (Valentina Cortese)
  • Premi NSFC Award 1974: al millor director, a la millor pel·lícula y a la millor actriu secundaria (Valentina Cortese)
  • Premi dels Crítics 1974 : a la millor pel·lícula (Francois Truffaut)



Temes tractats:

El gran tema de la pel·lícula és l'amor. La nit americana és una oda al carpe diem, a viure el moment, a la fugacitat de les relaciones, ja siguen sentimentals o professionals, en un rodatge que te le seues pujades i baixades. 



Reflexió personal

Personalment la pel·lícula m´ha agradat, al principi no sàvia que aniria d'amor, però la pel·lícula esta plena d'amor per amor, d'amor pel cine, d'amor d'un director al seu treball i a la gent que esta amb el. És un bon homenatge al cine. Encara que siga de 1973 és una pel·lícula que té qualitat, és entretinguda i la recomane a tots ells que vullguen veure un bon cine.



dissabte, 25 de novembre de 2017

CANVI DE CANÇÓ


Doblatge trailer IT


Pràctica d'anàlisi fotogràfica



En la imagen se aprecia a un grupo de personas fotografiando un cuadro en el Museo del Louvre, París. Se encuentran en una gran sala, y al fondo se aprecia un cuadro de grandes dimensiones.
En primer plano están un grupo de jóvenes fotografiando el cuadro y en segundo plano detrás de los jóvenes y turistas. 
El fotógrafo se a interesado solo en captar a esa gente que un momento preciso están fotografiando el cuadro de la sala.
La composición es en forma horizontal, de manera abierta,donde todo tiene importancia. No se centra en una sola cosa.
Todo la parte superior del cuadro presenta bastante aire. Todo el resto esta ocupado por toda la gente.
La luz proviene de la parte de arriba de los focos de la sala del Museo y es luz artificial. 
Los colores de la fotografía son colores cotidianos, colores del día día que usamos habitualmente. 
La foto esta hecha desde un angulo frontal, creando una gran profundidad al final de la foto.
El plano es un conjunto de personas. 
El fin de la imagen es que nos concienciemos de que tenemos que ir mas a los museos, es una llamada de atención porque poco a poco los museos son menos visitados.




 

divendres, 24 de març de 2017

Cristina Verbena. Narració Oral

CRISTINA VERBENA 

  El dilluns passat va vindre a classe una conta contes anomenada Cristina Verbena. Va començar per una sèrie d'endevinalles i a continuació va comptar una sèrie de contes tradicionals seguint la seua estructura. En ells combinava distints mètodes, ella agafava històries i trossos que li agradaven i anava creant històries fantàstiques.

Qué importancia té la narracció oral?  
 
Per a comunicar-se, les persones utilitzen diferents maneres de dir i expressar-se. I una d'elles és comunicar-se narrant, la qual cosa suposa fer-ho d'acord amb algunes característiques en particular, que la diferencien d'altres "maneras de decir". En la narració, es conte un fet de manera cronològica, és a dir, tal com ha ocorregut a través del temps, per mitjà del qual segurament s'han anat succeint diferents accions que donen cos al fet o succés en general.





divendres, 3 de febrer de 2017

Don Quijote. Póster


Ací podeu veure un resum de l'obra de teatre del Quixot al teatre Micalet de València.Després podeu trobar un sèrie de fotos, un pòster, de Don Quixot. 

 

divendres, 27 de gener de 2017

Rebeldes del Swing


REBELDES DEL SWING


                                                                        






OPINIÓ PERSONAL

M'ha agradat molt aquesta pel·lícula perquè he vist lo dur d'una situació tan complicada. Pareix molt fàcil parlar sobre els valors i la moralitat però no quan has de posar-los per damunt de la teua vida o la de la teua família. També he pogut fixar-me en molts detalls gràcies al que estudiem i m'ha fet més interessant la pel·lícula. El canvi de mentalitat de Thomas i el procés pel qual passa, ha sigut el que més m'ha cridat l'atenció, i Arvid ha sigut el meu personatge favorit, excepte per la decisió que va prendre de suïcidar-se. La recomane a tothom, és una pel·lícula molt bonica i aprens molt. 



TEMES DE LA PEL·LÍCULA

-La música com a medi de protesta contra el régim.
-La censura musical.
-Defensa de la propia llibertat.
-Defensa dels drets propis.
-Respecte a les altres cultures e idees diferents.
-Solidaritat i companyerisme.
-El suicidi.
-Llibertat d'expressió.
-Nazisme.


VIVES VIU!! #primaveravalenciana

¿Qui és Joan Lluís Vives? 

Fou un dels màxims representants de l'humanisme europeu, destacant en diversos àmbits del pensament i de la cultura. 

Pensador espanyol  (València, 1492 - Bruges, Flandes, 1540).Nascut en una família de jueus conversos, va estudiar en les universitats de València i París. Des de 1512 es va establir a Flandes, on va ser professor de la Universitat de Lovaina i va entaular una estreta relació amb Erasme de Rotterdam. També va mantindre amistat intel·lectual amb Tomás Moro, que li va portar a ensenyar en la Universitat d'Oxford des de 1523.




El seu pensament és un dels màxims exponents de l'humanisme renaixentista: va tractar de rescatar el pensament d'Aristòtil, descarregant-ho de les interpretacions escolàstiques medievals; va sustentauna ètica inspirada en Plató i en els estoics.

GABI OCHOA

Dimecres passat, vam tindre la sort de tindre amb nosaltres a Gabi Ochoa, un gran director teatral. En classe ens va parla sobre la primavera valenciana, el qui va  passar en 2012 a l'institut LLuis Vives i ens va posar un vídeo mostrant-nos tot el que va passar i com es va comportar la policia.

 Vam fer un joc amb dos alumnes de classe, Sandra i Jairo, que consistia en que tenien que provar una fruita (pera) amb els ulls tancats i després, Gabi, els va dir que això era una poma.                           Tenien que raonar que perquè era una pera i no una poma.

 Va estar molt interessant i entretingut, era molt curiós les coses que ens explicava. Finalment vam llegir un xicotet diáleg sobre el que va passar aquell dia de 2012 en el Lluis Vives.






dimarts, 5 d’abril de 2016

El roto

Les vinyetes de "El roto" són poesies visuals i poemes de compromisos socials.

Andrés Rábago García és el creador d'estes vinyetes,un historietista i humorista gràfic espanyol nascut a Madrid en 1947.




dimarts, 8 de març de 2016

Banksy, la resr



"Es necesita molt valor per a alçar-se de manera anònima en una democràcia occidental i demanar coses en què ja ningú creu, com la pau, la justícia, i la libertad"

Banksy  va nàixer a Siria en 1975 encara que no es coneixen les dades exactes acerca de la seua identitat.
El seu treball és art al carrer ple de sàtira sobre política, cultura, moralitat i etnies.






dijous, 25 de febrer de 2016

Valencianada16

El nostre institut va participar en la Valencianada16, que tracta de una activitat oberta i interdisciplinar a la qual els alumnes dels centres que s'hi sumen han de saber localitzar qualsevol punt de la ciutat de València tot combinant els mitjans clàssics amb l’ús de les darreres tecnologies (internet mobile, geolocalització, xarxes socials, codis QR, realitat augmentada …  
La gent es preguntara.. qué es això de la geolocalització?  És un concepte que hace referencia al conocimiento de la propia ubicación geográfica de modo automático.

El codi QR és un mòdul per a emmagatzemar informació en una matriu de punts o en un codi de barres dimensional. Ademés a través del mòbil pots fotografiar qualsevol codi QR i et porta a la pagina web o qualsevol lloc, per a trobar mes ràpid la informació que busques. 


És molt important el patrimoni cultural i arquitectònic, ja que s'esta perdent. El patrimoni cultural és l'herència cultural pròpia del passat d'una comunitat, amb la que esta viu en l'actualitat i que transmet a les generacions presents i futures. És part de la memòria col·lectiva d'una determinada localitat, regió o nació. És un llegat que es convertix en una prova per al ser humà de la importància de la noció del temps, de fets que perduren. És la consciència del passat que es fa present. Allò que no es valora s'oblida. 

El patrimoni arquitectónic és el conjunt de béns edificats, de qualsevol naturalesa, als que cada societat atribuïx o en els que cada societat reconeix un valor cultural.


dilluns, 22 de febrer de 2016

Bertalt Brech



 Bertalt Brench va ser un dels dramaturgs i poetes alemanys més influents del segle XX. 

- "Mare coratge"
   
   -Filla: Mare avui per fi menjarem?
   -Mare: Sí, a qui tens un tros de carn.
   -Filla: Tu no menjes?
    -Mare: Mama no te fam...

Microrelats

Els microrelats són relats molt curts, màxim d'un full, amb poques línies. La característica fonamental és la brevetat,ja que ha de concentrar la màxima expressivitat en el mínim espai.

El microrelat és una construcció literària narrativa diferent de la novel·la o el conte. 

-Les característiques del microrelat son:
·Brevetat extrema
·Seqüència narrativa incompleta 
·Llenguatge precís, moltes vegades poètic
·No a de ser descriptiu ni de refelxió
·Curt i narratiu


   Microrelat amb Paco Tejedo

L'ofegat va aparèixer dies més tard, unflat, blavós, tumefacte. La seua mare va plorar per ell.

Títol: La mar no plora

Versió seriosa: Els dies de sufriment van acabar, gràcies a les ajudes de la policia i dels metges, el xiquet va descansar en pau i la seua familia amb el dolor en el cor.

Versió d'humor: Abans de rebre el tir de gràcia dels perseguidors li va dir davall de tots que s'havia gitat amb la seua dona.

Alguns microreltas

-Li va proposar matrimoni. Ella no va acceptar. I van ser molt feliços.
-  -Caputxeta, filla meua, vés al supermercat i fes la compra per a l'avieta.
   -Mare, l'àvia m'acaba d'enviar un WhatsApp i diu que té el rebost i la nevera petats.




Conta contes

 El conta contes o també anomenat comptador, contista o cuentero, és un narrador oral de contes i històries.
Consisteix en comunicar i expressar per mitjà de la paraula, la veu i el gest viu, contes i altres gèneres imaginaris que el cuentero inventa.


Ana Ballester és professora de Secundària, contacontes i especialista en literatura infantil i juvenil.
Va estar al nostre institut comptant una sèrie de contes molt divertits, vam tindre la gran oportunitat de poder tindre aquesta gran mestra amb nosaltres i poder disfrutar de tots els seus contes plens de diversió. 





Autoretrat literari

                                                      MENOS ES MAS

Els artistes normals, imiten, i els genis fuerten.   Antoni Navarro


-M'agrada transpasar el dolor amb creativitat
-M'agrada escoltar i que m'escolten
-M'agraden les sonrises i mirar als ulls
-M'agraden els besos
-No m'agrada que em demanen 
-No m'agrada l'abus de poder

FILIAS                                      FÓBIES
·preferisc                                    ·deteste
·admire                                       ·odie
·adore                                         ·fuig de
·voler/vull                                   ·no soporte
·m'atrauen
·sent admiració 

La meua filia es: m'agrada que em mimen molt i les sonrises grans
La meua fóbia es: no m'agrada el maltracte als animals


Escriu el teu autoretrat

L'animal que m'agradaria ser si no tinguera més remei seria un tiburó.
El menjar... chocolate blanc
El joguet... una consola
El carrer... carrer Colon
Personatge històric... Marilin Monroe
Una planta... rosa
Un llibre... Les cendres del caballer
Accident geogràfic... tsunami
Una pel·lícula... Xiques males
L'olor... fruites del dosq
La teua peça de roba preferida... els tacons



Jocs de gamificació

La gamificació és l'ús de mecàniques de joc en entorns i aplicacions no lúdiques amb la finalitat de potenciar la motivació, la concentració, l'esforç, la fidelització i altres valors positius comuns entre els jocs. Es tracta d'una nova i poderosa estratègia per influir i motivar grups de persones



Joc Social 
El joc social és qualsevol tipus de joc que implique interacció entre dos o més persones. En conseqüència, el joc de pràctica o de simulació és social quan participa més d'una persona. Com per eixemple el dominó, les cartes,...

Els jocs socials servixen per a aprendre perquè ens ensenya a saber cooperar, a relacionar-los, la psicologia humana,.. i moltes mas coses. D'altra banda, les classes es fan molt mes divertides i els alumnes se'l passen millor aprenent. També desarrollem la destressa visual. 










dimarts, 16 de febrer de 2016

Afrodita a l'Ilïada

Afrodita és, en la mitologia grega, la deessa de la bellesa, l'amor, el desig i la reproducció. Encara que sovint s'al·ludix a ella en la cultura moderna com «la deessa de l'amor», és important assenyalar que antigament no es referia a l'amor en el sentit cristià o romàntic.
Afrodita ajuda als troians.

El mite de l'origen d'Afrodita està relacionat amb la pròpia etimologia del seu nom. El terme grec aphrós significa bromera, i açò va poder portar a la consolidació de la creença que esta deessa havia nascut del mar.

La deessa també va ser coneguda pel seu mal caràcter, les seues malediccions i ires, ja que quan algú ofenia la deessa esta responia condemnant-ho a turments.




Atrapa somnis

  Un atrapasomnis caçador de somnis és un objecte fet a mà, la base és un cercle fabricat  amb fusta i en el seu interior esta decorat amb diversos objectes. Sols portar plumes. 

 Segons la creença popular, la seva funció consisteix a filtrar els somnis de les persones, deixant passar només els somnis i visions positives, els somnis que no recordes són els que baixen lentament per les plomes. 

Els atrapasomnis es van originar en la nació nativa nord-americana de Ojibwa. Durant el moviment Pa-Indi en la dècada dels 60 i 70.



"Els hippies aprenguèren dels indígenes a alliberarnos dels mals rotllos"

Curiositats:
Els comercialitzaven davall la idea que, gràcies ells, les persones podien evitar els malsons i allunyar les males energies i els esperits malvats. Com a curiositat et direm que van ser moltes les tribus natives que van criticar als ojibwa per vendre aquells objectes. Deien que, al fer-ho, es perdia l'autèntic valor místic i espiritual dels atrapasueños, ja que els turistes els adquirien únicament per motius estètics.
               

dimecres, 3 de febrer de 2016

TROYA

És una epopeia grega i el poema més antic escrit de la literatura europea. S'atribuïx tradicionalment a Homer. Composta en hexàmetres dactílics, consta de 15.693 versos. Narra els esdeveniments ocorreguts durant 51 dies en el desé i últim any de la guerra de Troia. El títol de l'obra deriva del nom grec de Troia,Ilión.
 

AFORISMES

                        

 Un aforisme és una sentència breu que expressa un pensament complex de forma colpidora o estètica. Es considera un gèmere literari i pot aparèixer dins una composició major o com a recull de frases i sentències cèlebres. L'aforisme, tot i presentar-se com una veritat absoluta, parteix de la subjectivitat del seu autor i així es diferencia de lleis científiques o similars, enunciades d'un mode semblan.

Aforismos:

 -Supuestamente el cerebro humano es algo parecido a una libreta que se adquiere en la papelería: muy poco mecanismo y muchas hojas en blanco.

 -El amor, la amistad y el respeto no unen tanto a la gente como un odio común hacía alguna cosa.

 -Razonar: sopesar probabilidades en la balanza del deseo.

 -La madurez comienza a manifestarse cuando sentimos que nuestra preocupación es mayor por los demás que por nosotros mismos.

- No ser amados es una simple desventura; la verdadera tragedia es no amar.

- Amé y fui amado: basta para mi tumba.

- En tanto que las leyes de la matemáticas se refieren a la realidad, no son exactas, y en tanto son exactas, no se refieren a la realidad.

- El primer castigo del culpable es que su conciencia lo juzga y nunca lo absuelve.

- El que estando enfadado impone un castigo, no corrige, sino que se venga.

- Tienes que encontrar alguna forma de decirlo sin decir lo mismo.

- La riqueza consiste mucho más en el disfrute que en la posesión.

- Nunca consideres el estudio como un deber, sino como una oportunidad para entrar en el maravilloso mundo del saber.